Continuant amb la infumable saga quinqui-talegaria iniciada pel sr. Pelos, continuem a la mateixa línia i el mateix context de marginalitat més absoluta en forma d'obra musical, i aquí ja no solament parlem de rumba, sino a més a més de "cante jondo". Si amb les rumbes del nostre amic cabecilla de la banda de Los Marus ens podiem permetre certes llicències i alegries, amb Toni (o Tony, segons la versió de la caratula), El Gitano s'ha acabat les tonteries...
I tant que s'ha acabat!... res de cantar-li a la grifa alegrement, ni cantar les penes d'un cavaller legionari, ni ser hombre de la noshe bailoteando alegremente, ni d'explicar-li al sr. juez al seva vida i miracles a ritme d'electrorumba marxosa i desenfada... No senyor, el ser un marginal és una carrera molt difícil i dura com qualsevol altra, i s'ha de cantar a aquest modus vivendi, com es mereix... amb sentiment, amb veu a punt de trencar-se i amb el cervell de vacances indefinides.
A més , només veure les caràtules de l'amic Tony, ens adonem de que el tio va en serio, i a més d'anar en serio i d'haver descobert abans que les compreses amb ales, les camises amb ales, quasi dona terror veure'l amb la barba superpoblada i a amb careto de cabrejat, com si l'hagessin timat 1.000 euros en una timba de cartes, amb una presencia que espanta, ja que sembla que la barba de Toni/y té vida pròpia i vol conquerir tota la seva cara per convertir-se en el pare de Chewacca... però el pitjor està a sobre del seu rostre alleonat... Si, heu llegit bé, un dels seus èxits en format de cassette és "Me fumao un canuto" (evidentment no com estaria seria correctament escrit, que seria " Me he fumado un canuto")
Si poses en marxa el teu reproductor de música del ordenata i tens la mala pata de tenir el volum a tota potència desprès d'escoltar algun temazo rock, i comença a sonar això, oblidat ja de per vida de la teva bona imatge, la teva reputació -si la tens- i de qualsevol respecte del teu entorn... tota a la bassa sense cap mena de solució.
Desprès d'una entrada amb dedicatòria, Tony/i es desata amb una mena de gemecs estil cante jondo, que donen pas a lo que ningú al seu sa judici pot escoltar, un espectacular desastre musical... exagerat???, crec que no: Ayyyyyyyy!!! Ayyyyyy!!! Auuuuuyyyyyyyyy!
Maaama, m'ha tirao el paaapa,
me fumao un canuto, y me ha echado de la casa.....
Maaama, que se muera el paaapa,
me fumao un canuto y me ha echado de la casa.....
Evidentment la canço continua però desprès de la nefasta primera estrofa, millor deixar-ho córrer i preguntar-se: "que collons faig jo sentint això???" Afortunadament, les coses sempre poden ser pitjors, i el cas és que no han arribat a les meves oïdes algun dels altres temazos que venen al cassette en questió: "Macarra" o "Se pinchaba la niña"... ni que tots dos prometen moltissim.
La obra de l'inefable Tony és prolífica, tota farcida i plena de musicidis perpetrats quasi tots amb nocturnitat i alevosía, des de l'any 1974 en que va gravar el seu primer LP, i desprès de la primera experiència, ja com inventor amb dret propi d'aquesta rumba macarra va signar contracte amb la discografica Columbia amb la que va fer 7 elepeses amb títols tan suggerents com: 1976, "El Trili Molinete”; 1978, “Cosas gitanas”; 1979, “Calí, calí”; 1980, “Garra”; 1981, “Hay que ligar”; 1983, "Yo soy pirata”; 1984, “Una nueva vida”, tot un seguit de hits, himnes de la rumba callejera... Després va pasar a Zafiro amb altres 4 elepeses, (1988, “Libre”; 1989, “A la Mai de mi vida”; 1990, “Amor blanco”; 1991, “Tony, El Gitano”) per desaparèixer desprès del mapa piromusical... i és que segur que el seu paaapa, desprès d'escoltar cantar tot això, segur que no li va quedar altre remei que echarle de la caaasssaaa...
Pero quan ja ningú donava ni un cèntim d'euro per aquest senyor desaparegut en l'ostracisme de l calorrisme quinqui-mangui musical, resulta que és viu, si senyors!! esta vivooooooooooo!!!Va fer la seva nova "aparició estel·lar" l'any 2006 en el "I Certamen de Neocalorrismo" - i no va de conya, eh!-
i per a mostra un botó, akí teniu un vídeo amb una de les seves actuacions, amb el tema "Mossos d'Esquadra" , on el senyor Gitano canta a les desgracies que els han portat els pulisias des de que apatrullen els carrers del bonic barri residencial de Sant Adrià de Besos, anomenat "La Mina", gravat amb gran qualitat i en high definition por uns dels calorros assistent a tan inefable event i que podeu gaudir ara mateix:
I aquí teniu la mateixa peaso de cançó inclosa en el seu últim CD, “A sangre y fuego” :
"En el barrio de La Minaaaaaaaa,
los gitanos estan llorandooooo,
por esos mozos de escuadraaaaaaa,
la vida no estan quitandoooooooooo"
si es que no es pot ser bona persona, aisssssssss estos mossos, mala gente!!! sense comentaris... :
Ole tus webos, Tony!!! :-)))
Entrades
