El "tontu" del poble no solament ho ha de ser, sino que també ho ha de semblar

I està clar que aquest parell anomenats Pillo's boys ho tenen claríssim. Si algú pot explicar que estaven pensant aquest homínids ancestrals quan es van posar el nom artístic, em treuria un gran dubte de sobre. Es de suposar, per lògica, ni que aquí qualsevol lògica brilla per la seva absència, que els nostres homes cantaires son descendents de un tal Pillo i en un impossible intent de semblar internationals davant dels seus paisans del bar del poble, han tirat ma de la llengua de Shakespeare.
Si no és així, cosa que a mi em sembla, aquests s'han liat més que la pata d'un romà amb el genitiu saxó, i al final no saben si el que han escrit en anglès és el que al final pretenien que s'entengues en la llengua de l'imperi. Sigui com sigui, han quedat "per a la posteritat" com a Pillo´s boys, traduït com "Los chicos de Pillo" -no confondre amb "Los hombres de Paco"- , i ja em direu, o bé Pillo es el nom del seu pare o bé és un mafiós meloner extremeny i aquest dos els seus compixes, o el més versemblant, no sabien ni el que feien ni el que deien.

Ara ve la caràtula d'aquest dos tarats, que ja abans d'escoltar-los ja estan donant el cante. Ja d'entrada ens quedem flipant amb l'horrorós color verd de les seves camises, las dues igualetes com a bon germanets, que semblen fetes de la tela del tapet que fan servir per jugar a les cartes al casino del poble. Tot això amanit amb un fons estil tardor de l'any de MariCastanya que no pega ni amb cola. Però el pitjor de tot és el careto dels nostres herois, el més baixet, amb un somriure de ninot de fira, mirant la càmera com si fos el primer cop que li fan una "afoto". El més grandot té la mirada perduda, mirant ves a saber tu i donat la impressió de que les "migas con chorizo" que s'ha fotut per esmorzar no li han sentat gens bé.

Ja per rematar la jugada, la caràtula ens llença dos missatges que fan pensar:
El primer, el cartellet superposat a la foto, ens avisa de que es tracta d'una "Versión Original" Cómorrrrrrrrr? versió original? Mirin, senyors, amb aquest dos botarates ja tenim prou com per què a sobre hi haguessin Pillo's falsos. A més, qui en el seu sa judici els copiaria???.
El segon missatge és la marca de la casa: "Producciones Extremeñas". Sobren les paraules.

Per acabar d'enfonsar-se al fang, arriba l'audició d'algun dels seus productes... si ja ho se, és masoquisme pur, o algun altre tipus de perversió, tipus la Síndrome d'Estocolm, que veig que està dominant poc a poc la meva ment pel contacte continuat amb aquest submón, però no puc evitar-ho.
El primer que ens ve al cap escoltant aquest parell de pillos és que ens trobem en un bonic saló dedicat a bodas, bautizos y comuniones amenitzat pel so electrònic enllaunat del casiotone de torn d'aquesta mena de "Duo Sacapuntas" cantarin, i si no per a mostra aquí teniu un botó, el temazo "Corazon de peregrino", un homenatge a les terres i els homes d'Extremadura:

Bé, uns autèntics "diamantes en bruto" de la cançó popular, brutos, però brutos brutos :-)))