Deme, ¿¿¿El castellano???

Perquè he possat com a títol amb "El Castellano" flanquejat per ¿¿¿ i ??? devant i darrera... ein?... bàsicament perquè quan un utilitza la paraula "castellano" a banda de quan l'utilitzes per designar la llengua de l'imperi, la fas servir per referirse a una persona, et ve al cap un tipus més bé seriòs, ranci, sense massa floritura i artifici, de poques paraules i amb un caràcter dur forjat d'habitar aquelles terres de climes extrems, freds i càlids segons l'estació de l'any.

Però es clar, en un bloc tan friki com aquest, algú que es fa dir Deme, el Castellano (suposo que ve de Demetrio -com el personatge interpretat pel "gran actor" Víctor Mature a la "magnifica" peli "Demetrio y los Gladiadores"-, o més bé, penso desprès d'escoltar una cançoneta del senyor en qüestió... igual ve de Deme-nte) havia de donar la nota i tirar per terra qualsevol imatge preconcebuda de l'austeritat i serietat castellana. A tot arreu hi ha una ovella negra, ni que sigui a l'estanteria d'una benzinera, i per això solament fa falta veure la caràtula que adjunto.

Si aquesta... la del mocadoret lligadet al coll... ja em direu si més que que d'un currela agrari castellà no sembla més bé un julai que treballa d'estibador al port d'Algecires, amb aquesta gorreta de gai i la indumentària vaquera, camisa inclosa, que li fa aparentar que més que ser originari de Castella és el sisè home de la factoria de los Village Peopleeeeeeeeee, i ja solament li fa falta per rematar el look, el anar muntat en una Derbi Paleta per a donar una volta per la festa major de Talavera de la Reina a la recerca d'un macho-man de grans mans currades en feines camperoles per que l'infringeixi tot una salvatge lliçó de plaers sodomítics.

La segona imatge, abandonant ja el look de mariposon portuari, ja es d'una comicitat absoluta, ja deixant la gorreta de banda i canviant-la per un barret negre, la camisa i caçadora texana per una armilla de felpa taronja, que fa al nostre home un digne aspirant a alguna serie infantil tipus "Los Chiripitiflauticos", on els seus estilista deuen estar encara en ordre de recerca i captura per la Interpol.

Però el pitjor de tot, és la seva obra musical. Ha arribat a les meves orelles una de les seves composicions: "No te lo consentiré" que tracta de les relacions, suposadament matrimonials, on aquest tipejo ens dona una visió kafkiana (a partir d'ara la podríem qualificar com a demetriana) de les banyes. Aquí la teniu:



La cançó comença amb:

"Te puedes comprar anillos,
te puedes comprar pulseras,
te puedes comprar vestidos, y cuanto tú quieras..."

Llavors ja caus en el perquè d'aquest look julandrón de la primera caràtula, ja que si es dirigeix així a una dona pel seu "despreniment manirroto", una cosa tan "estranya" i "especial" com uns vestits, uns anells i unes polseres, es que aquest paio ha estat amb ninguna o menys una... però el millor, com sempre, esta al estribillo:

"Porque yo no te puedo consentir
de que tu hagas el amor con cualquiera por ahiiiiiiii ...
Porque yo, no te puedo consentir
que un hombre que no sea yo, penetre dentro de tí ...
No te lo consetireeeeeeeeeeee"

Mira Demetrio, el que ningú t'hauria d'haver permès a tu és que embrutessis el noble art de la música amb aquesta mamarrachada, a més d'acompanyar-la aquesta musiqueta de Casiotone a piles i guitarreta de quatreduros del Pryca, que sona més rància que la melodia del NO-DO, amb una veu que es trenca per moments, i a punt d'ofegar-se en molts passatges de la cançó, la lletra de la qual sembla feta una nit d'odi total cap al gènere femení, del qual desconeixes totalment les seves inquietuds i sentiments...

Si Deme, si, més que haver-te dedicat a "cantar", t'hauries d'haver enrolat en un mercant de bandera ucraniana de grumet i cantar allò de "In the Navyyyyyyyyyyyyyy"...