El destí hi ha cops que és tremendament cruel i injust amb alguns artistes que demostren un talent im-prezionante i inigualable a més de haver tingut una gran producció “artística” al llarg i ample de la seva carrera.Aquest és el cas de Antonio G. Solomando, alias “El Pelos”, acompanyat a la majoria dels seus temazos dels inefables Los Marus. A les caràtules de les múltiples cintes de gasolinera que podem trobar amb seves tropelias acústiques, podem veure la classe d’individu que és (o millor, que era?...) el senyor Pelos.
A més de poder veure que per la seva cabellera que fa honor al seu nom, per la seva pose, la seva cara i el seu estilisme, denota que és un tio curtit a la més absoluta marginalitat... vamos, que si es presenta aquest personatge a casa teva amb aquest cabell laci i greixos, amb cara del germà gran de “El Vaquilla”, amb la camisa descordada fins al cinquè botó, i amb més cadenes d’or al coll que el negre de “El Equipo A” ja em diràs tu que li deixaràs que t’administri els estalvis de tota la teva vida.
Doncs aquest home, a més de semblar que s’ha codeao con la créme de la créme dels suburbis delinqüencials més marginals, les seves rumbes no solament parlen de qui viu a les capes més cutres, desafavorides i zarrapastroses de la societat, si no que a sobre reivindica i denota l’orgull pels seus orígens, que fan en algunes de les seves “obres” semblin himnes per als més manguis i delinqüents, els que ho diuen als 4 vents: yo soy un chorizo de tomo y lomo... y con 2 cohones!!!
Sense més preàmbuls i com a demostració del que ja em ressenyat, anem a enfrontar-nos a l’audició d’alguns dels seus temazos.
Un dels millors exemples i dels més explícits és “Señor Juez”, que ja el començament és per flipar:
"Con la venia señor juez, y señores del jurado,
voy a contarles mi vida, siempre he sido un marginado
en medio de una reyerta, a mi padre me mataron..."
I continua la cosa de mal en pitjor fins arribar al estribillo:
"Siempre metido entre prostitutas, entre shorizos y marikoneeeee...
me he convertido en un bala perdida en este mundo de drogadiccionesssss ..."
Flipant, eh!, l’arma perfecta per acollonir als veins :-)))
Més exemples, el nostre heroi toca un altre aspecte del vici, es clar, li agrada la grifa, er hachis i er xocolate (no el de menjar...) i va compondre una breu electrorumba molt coneguda, tot un hit de la marginalitat, himne dels fiesteros endrogaos, a la que va batejar amb el explicit nom de "La Grifa", segurament mentre que estava sota els efectes de tan suggerent substància:
"Yo vengo de la isla, de la isla de Japón,
de fumarme cuatro porros que mi novia me invitó,
la grifa e una cosa que te pone siego,
viene la pestañí (guàrdia civil) y te lleva pal talego (presó)”
I continua amb l’arxiconegut:
“En una discoteca de Lloret de Mar, viene una niña maca y me invitó a fumar...”
Podria continuar parlant de més i més rumbes de la factoria del Pelos, per exemple de “El Legionario”
on ens explica la historia d’un lejía que es lliga en un prostíbul a una morita, però quan torna de maniobres, té més banyes que la cabra que li acompanya a les desfilades i en un atac de passió, i com tot un maxote, ajudat per la “yerbabuena”, a la que li dona a totes hores, el bon home agafa per banda al paio que és va trajinar a la seva dona, “saco la pusca (pistola) y le metio tol cargador”. De lo més dramàtic... mentre que sona el Himno de la Legion, i se't posen els pèls com escarpias, el señor juez li fot 20 anys de presó i el soldadet corneado canta desesperat des de dins del talego:
” Yo soy soldado de la legionnnnn, una morita me traicionooooo, ha destrozadooooo mi corasonnnnnnnnn”.
Em podria passar la nit sencera escrivint sobre la magna obra aquest personatge garrulo i marginal, però l’estupidesa humana té un límit -a més de les ganes de menjar alguna cosa que tinc ara- ni que hi ha cops que no ho sembli, i jo també haig de frenar aquest frikycomentari, ni que mirant el tema d’aquesta forma, solament un friki s’atreviria a criticar un altre friki ... hauré de tornar al psicòleg!!! :-)))
Entrades
