Pel títol és dedueix de forma ben clara que el nostre "artista" d'avui "pasa de todo" i desprès de veure'l i escoltar-lo, potser el que pensarem que el problema mental que pateix pot ser degut a que algun camell també li hagi "pasado de todo", especialment substàncies psicotròpiques d'alt poder addictiu i al·lucinogen, que aquest subjecte en qüestió ha pres sense cap mena de moderació...
Només fa falta mirar la caràtula d'aquest engendro musical per adonar-se'n de que es tracta, sense cap mena de dubtes d'un productes espantós i que pot perjudicar seriosament la salut auditiva i mental.
Ja d'entrada el voler passar per un dandy amb aquesta cara de pringat, es un exercici evidentment impossible, però si a sobre per intentar donar més categoria i classe al producte, et juntes amb tres senyoretes (de companyia?) rubi-tenyides, el resultat pot ser tan patètic com el resultat de la portada demostra.
Com quasi sempre en aquest subproductes musicals, a l'estilisme d'aquesta penya s'ha deixat totalment de banda els termes con a vergonya i decoro, com es poden apreciar als modelazos de les senyoretes calentorres en qüestió, més propi de revista gabacho-erotico-casposa dels anys 70-80 que de la portada d'un cassette com Déu mana. Però no solament resalta" l'elegància" de les senyoretes, sinó la del presumpte cavaller anglès amb el seu blazer a lo Arturo Fernández, evidentment de lloguer perquè és de 2 talles més grans, i amb la seva "pajarita" descolorida pels múltiples rentats, que aquesta si deu ser seva, perquè a més de ser dandy, deu treballar de cambrer a una marisqueria gallega. Em sembla que aquest home de dandy solament té la colònia Baron Dandy que fa servir per lligar els diumenges per la tarda al Burger King a -perquè lliura de la marisqueria- amb senyoretes de tan "bon veure" -previo pago, evidentment- com les de la foto.
De la cançoneta en qüestió, lo més recomanable es seguir el consell de l'artistazo i passar de tot, sobre tot d'escoltar aquesta mamarrachada sense cap ni peus. Però si t'agafa en un mal moment, que d'aquests tots en tenim, sona como una emulació barata de la cançó "Que idea" de Pino D'Angio cantada per un cuarenton a les que les substancies il·legals, el cigaló, el sol-y-sombra i les llargues jornades laborals de 16 hores en peu, li deixen en un estat semicatatònic, aspecte més clar quan parla a la cançó del seu fetitxe -cosa freqüent en aquest tipus de personal, que tenen un objecte del qual no es poden separar- i que en el cas del nostre amic és una bufanda que no es treu ni per pixar.
Bé, si t'atreveixes ja pots escoltar aquest producte fruït del mínim esforç, tant en melodia, com en lletra, com en durada... un cant total a la desídia... i a sobre el tio vol anar de dandy... si es queeeeeeeee...
Entrades
