La Pelua... gazpacho fresco!

Havia de donar un altre aire a aquesta pàgina, notava que faltava quelcom, un buit... Efectiviwonder, clar que si! faltava alguna cosa, i a la fi, vaig caure. Tots els nostres friki-cantarins fins ara eren homes. És hora d'acabar amb la tirania masclista d'aquest bloc... muheres al poder!!! i amb força!

I tanta força... la dona que aquí arriba amb potser massa i tot! Aquí la teniu, marcando pesho, amb aquest vestit de paper de xarol del d'embolicar els regals de Nadal, imposant-se amb aquesta cara de dogo argentí i amb el cabell que sembla que s'acabi de baixar d'una vespino. Jo suposo que per això últim li diuen la Pelua, per aquesta melena salvatge, perquè com sigui per altra tipus d'apèndix pilós... Déu meu!!! no vull n'imaginar-m'ho!!!...

Desprès de recuperar-nos del brutal impacte visual, ens arriba un alatre cop baix directe al fetge. El títol dels seu Long Play és Gazpacho Fresco. Per ser just, s'ha de reconèixer la magnifica capacitat de síntesi d'aquesta singermorning, en dues paraules defineixen perfectament la totalitat del seu disc.

Efectivament, aquest LP és como el gazpacho, un producte 100% verdulaire, de gust molt fort, avinagrat, que desprès de prendre un bona dosi et recorda tot el dia, en forma de rot, el que vas tastar, i on la Pelua exerceix de esborrallada mestre de cerimònies amb batedora a la mà.

Comencem amb la mostra de l'arte de la senyora Pelua amb el temaso rotllo flamenkito-caribenyo que dona títol a la cinta:

Musicalment, la Pelua, ni que per la cançó que acabem de sentir no ho sembli, és tota una alumna avantatjada del nostre admirat i estimat Tony, er gitano, fins i tot en algun moment pot semblar que arriba a superar al mestre. Especialment si ens fixem a la cançó "Buenos y malos" .



Comencem a analitzar l'assumpte... Desprès de més de mig minut de palmoteo variat, ele ele, chiriquitrán tan traun, surt la paia emeten un alarido:

En la cárcel hayyyyyyyyyyyyyyyy...

En la cárcel hayyyyyyyyyyyyyyy

Impacientment esperem el desenllaç... què pot haver al talego per desfermar aquest sentiment???... un minut desprès tenim la resposta:

En la cárcel hayyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyyy...

Bueeeeeenos y maaaalos!!!

Desprès d'això un es queda bocabadat, flipant, i una mica, com no dir-ho, fins i tot un xic agelipollat. Però ja desprès quan un torna a la realitat i es re ubica, pensa que s'han de tenir més collons que el cavall d'Espartero per cantar això, i la seva gravació i posterior comercialització de tal cutrez solament es poden explicar per les amenaces de mort que va rebre el productor de la pobre discogràfica (per més senyes, Horus) per part d'algun dels col·legues "buenos" que té la Pelua a la presó.

La tornada -estribillo-, si és que se li por dir així, perquè és la única cosa mig intel·ligible que s'escolta, es repeteix més que la sobredosi d'all que portava el gazpacho fresco que dona títol a tal infame producció pseudo-musical, que fa que un finalment estigui desitjant que "en la cárcel haya buenos, malos... y Peluaaaaaaaaaas".