Los toretes... una imatge val més què mil paraules...

... i per això solament cal mirar la portada de la cinta d'aquests "Toretes" de pa sucat amb oli.

Veus la caràtula d'aquesta mena de bessons unigarrulinos d'aspecte ratoner, una barreja cutre de Joselito duplicat, El Dúo Dinámico en versió barriobajera, Los Pecos amb perruca i de Camarón de la Isla amb problemes de creixement, i arribes a la conclusió que han trobat el millor nombre artístic que podrien trobar: "Los Toretes"... Bé, també podrien haver triat un altre com "Los Choricetes", "Los Enanetes","Los Ratoncetes", "Los Ladroncetes", "Los Garruletes" o qualsevol adjectiu qualificatiu al que se li pugui afegir el sufix diminutiu-despectiu "-etes".

Aquest personal denota una aire de total incongruència, ja que van vestits com de col·legials, però la seva edat i careto denoten altres inquietuds i tendències més censurables que el seu interès per aprendre, que si algun cop el van tenir, ja fa molts anys que els va passar, hipòtesis totalment validada sobre tot des del moment que un escolta el seu engendro de cançó, el hit "Caramba niña", que perpetren aquest parell de tipejos.

Si penseu que es tracta d'una composició calorrilla amb la veu vellutada d'aquest joselitos bonsais, típica de reunions de colegis en barris marginals a la escalfor d'una foguera i unes litronas, sense cap mena de vergonya i d'una tremenda vulgaritat, doncs si... efectivament, l'heu encertada!.

Després d'un inici més o menys prometedor "Caramba niña qué buena estás... caramba niña que guapa estás..." ens adonem de la crua realitat... no podíem esperar res més d'aquest tios que una rumbita "humorística" infumable i composta i executada amb un impressionant mal gust, de l'estil "una vieja y un viejo van pa' Albacete, van pa' Albacete". Gràcies a la repetició exagerada del estribillo i la seva curta durada, no ho passem encara pitjor amb aquesta patotxada kinki-mangui, que si la cantem a qualsevol senyora o senyoreta de bon veure, ens condueix per la drecera més curta a guanyar-nos el seu odi i rebuig per a la resta de els nostres vides.

"Gaudiu" de la cançoneta:

El Pelos (y Los Marus)... una llegenda de la rumba més marginal

El destí hi ha cops que és tremendament cruel i injust amb alguns artistes que demostren un talent im-prezionante i inigualable a més de haver tingut una gran producció “artística” al llarg i ample de la seva carrera.

Aquest és el cas de Antonio G. Solomando, alias “El Pelos”, acompanyat a la majoria dels seus temazos dels inefables Los Marus. A les caràtules de les múltiples cintes de gasolinera que podem trobar amb seves tropelias acústiques, podem veure la classe d’individu que és (o millor, que era?...) el senyor Pelos.
A més de poder veure que per la seva cabellera que fa honor al seu nom, per la seva pose, la seva cara i el seu estilisme, denota que és un tio curtit a la més absoluta marginalitat... vamos, que si es presenta aquest personatge a casa teva amb aquest cabell laci i greixos, amb cara del germà gran de “El Vaquilla”, amb la camisa descordada fins al cinquè botó, i amb més cadenes d’or al coll que el negre de “El Equipo A” ja em diràs tu que li deixaràs que t’administri els estalvis de tota la teva vida.

Doncs aquest home, a més de semblar que s’ha codeao con la créme de la créme dels suburbis delinqüencials més marginals, les seves rumbes no solament parlen de qui viu a les capes més cutres, desafavorides i zarrapastroses de la societat, si no que a sobre reivindica i denota l’orgull pels seus orígens, que fan en algunes de les seves “obres” semblin himnes per als més manguis i delinqüents, els que ho diuen als 4 vents: yo soy un chorizo de tomo y lomo... y con 2 cohones!!!

Sense més preàmbuls i com a demostració del que ja em ressenyat, anem a enfrontar-nos a l’audició d’alguns dels seus temazos.

Un dels millors exemples i dels més explícits és “Señor Juez”, que ja el començament és per flipar:

"Con la venia señor juez, y señores del jurado,
voy a contarles mi vida, siempre he sido un marginado
en medio de una reyerta, a mi padre me mataron..."

I continua la cosa de mal en pitjor fins arribar al estribillo:

"Siempre metido entre prostitutas, entre shorizos y marikoneeeee...
me he convertido en un bala perdida en este mundo de drogadiccionesssss ..."

Flipant, eh!, l’arma perfecta per acollonir als veins :-)))

Més exemples, el nostre heroi toca un altre aspecte del vici, es clar, li agrada la grifa, er hachis i er xocolate (no el de menjar...) i va compondre una breu electrorumba molt coneguda, tot un hit de la marginalitat, himne dels fiesteros endrogaos, a la que va batejar amb el explicit nom de "La Grifa", segurament mentre que estava sota els efectes de tan suggerent substància:

"Yo vengo de la isla, de la isla de Japón,
de fumarme cuatro porros que mi novia me invitó,
la grifa e una cosa que te pone siego,
viene la pestañí (guàrdia civil) y te lleva pal talego (presó)”

I continua amb l’arxiconegut:

“En una discoteca de Lloret de Mar, viene una niña maca y me invitó a fumar...”

Podria continuar parlant de més i més rumbes de la factoria del Pelos, per exemple de “El Legionario”

on ens explica la historia d’un lejía que es lliga en un prostíbul a una morita, però quan torna de maniobres, té més banyes que la cabra que li acompanya a les desfilades i en un atac de passió, i com tot un maxote, ajudat per la “yerbabuena”, a la que li dona a totes hores, el bon home agafa per banda al paio que és va trajinar a la seva dona, “saco la pusca (pistola) y le metio tol cargador”. De lo més dramàtic... mentre que sona el Himno de la Legion, i se't posen els pèls com escarpias, el señor juez li fot 20 anys de presó i el soldadet corneado canta desesperat des de dins del talego:

” Yo soy soldado de la legionnnnn, una morita me traicionooooo, ha destrozadooooo mi corasonnnnnnnnn”.

Em podria passar la nit sencera escrivint sobre la magna obra aquest personatge garrulo i marginal, però l’estupidesa humana té un límit -a més de les ganes de menjar alguna cosa que tinc ara- ni que hi ha cops que no ho sembli, i jo també haig de frenar aquest frikycomentari, ni que mirant el tema d’aquesta forma, solament un friki s’atreviria a criticar un altre friki ... hauré de tornar al psicòleg!!! :-)))

Jose Angel, Cristiano y Homosesuá

Doncs si amics i amigues. Tal com sona... José Ángel és "cristiano"... I homosexual, també. No solament això, no... que vol que la seva mare ho sàpiga. I s'ho canta, si senyor, amb un parell de c... s'ho canta. I la pobra dona aguantant el tipus, es clar!. Perquè,... l'heu fet una miradeta al tal José Ángel? Sí? I que es creu el bo de José Ángel, què és això de ser "cristiano y homosexual" és el pitjor que li pot confessar a la seva mare? Jo crec que si la seva mare, si no ho sabia, ja ho sospitava... Però... i la camisa, què?. I el moreno paleta?. I l'expressió de fallida neuronal massiva?. Tu creus que això no l'importa a la teva mare, José Ángel? No? Jo que vols que us digui... Si fos mare d''"això", el què em confesses que és "cristiano y homosexual" seria la preocupació menys important. Total. Ja que més dona? si amb un fill així ja no hi ha remei -em refereixo mentre que al Codi Penal continuï sent delicte l'homicidi-.
Si no, solament cal fixar-se en la papada que serveis per fer 5 quilos de carn d'olla, aquestes sabatetes dels diumenges dos números més petites amb els seus mitjonets de punt color crema caducada, que en comptes de peus sembla que tingui dos trossos de mortadel·la, aquest pantaló blanc amb les cames embotides com dos botifarrons de ceba, aquest rellotge Casio per lligar a les discoteques de Torremolinos amb suorosos i bigotuts senyors, cristianos també, es clar.
Aquest afaitat Filomatic gai i la postureta de qui esta a la saleta d'espera de la consulta de l'uròleg... assentadet tan ricament en aquesta butaca d'estampat inqualificable amb la planta de plàstic com a únic atrezzo, amb les seves celles a lo Letícia Sabater i les seves mans de "zampabollos cristiano y homosexual".

Si ja heu vist -"ho haveu vist??? ho haveu vist?? la mare que el va parir!!!"- a "l'artista", espereu a sentir el seu producte. Una introducció i arrengaments tipus cançó electoral del partit "Veins gais per a la independència de l'abocador de Prats del Lluçanes-Prados del Merluzar", donen pas a una veu aplanada i sentimental d'eunuc ebri. Amb un falset melòdicament amariconat, José Ángel l'explica amb tot luxe de detall a seva pobra i santa mare les seves inquietuds derivades del seu gust pels plaers sodomítics. Amb una tornada més que enganxifosa, repugnantment enganxifosa, el tema avança amb a un patètic "in crescendo" que ens porta al plat fort del tema. Al "tour de force" d'un artista emocionat... un petit discurs parlat, on amb l'emotivitat a flor de pell i la musiqueta electoral de fons, aquest tarat balbuceja unes línies immortals. Frases com "...No somos animales ni hijos del infierno...", "...Que piensen en un momento en la posibilidad de tener un hijo homosesuá...", i altres joies poètiques van portant el tema cap a la seva conclusió final que tots rebem emocionats, amb els ulls negats per les llàgrimes i els timpans obnubilats.

Senyores i senyors, amb tots vostès, José Àngel, Cristiano y homosesuá!

Escolta aquí "el temazo":



O si prefereixes el video basat en el tema :-)))



I la lletra també... aissssssssss... mira que sou visiosillos/es jejeje:

Madreee, no te pongas triste,
cara de virgen,
aquiiii estoy yoooooo.

Madreee, siga adelante,
no tengas temo-ooor.

No soy un ladron
que roba el corazon,
tengo un corazo-o-o-on
y un buen corazon.
Quien nos margina
cometeee un erroooor.

Madreee, en mi alma
siento un gran doloor,
por aquellos que son marginados
sin razooon.

Madreee, quien nos margina,
creo que pecan contra Dioooos.

En cuerpo y a-a-alma nos creooo,
tengo un fra-a-a-agil corazon,
quien nos margina
comete un errooooooooooor

Madre, soy cristiano homosexual,
mas que impo-o-o-orta el susurrar,
si yo soy cristiano homosexuaaaaal.
Madre, soy cristiano homosexual,
mas que impo-o-o-orta al comulgar,
por que soy cristiano homosexuaaaaaaaal

Quiero decir, a todo el mundo,
especialmente a aquellas personas que nos marginan,
que nosotros los homosexuales somos personas como ellos veran.
Que no somos animales venidos del infierno.
Que ya llevamos en la vida una cruz muy grande
para que sobre ella nos tachen de retrasados.
Que piensen por un momento en la posibilidad
de tener un hijo homosexual.
Mi in-ten-ciong no es insultar,
sino que me acepten como a una persona mas.
Por eso mi cancion dice:
Madre, soy cristiano...homosexual.

Los 40 Top Gasolineras

Fa alguns dies vaig rebre un e-mail d'aquest que t'envia algun amic/amiga-conegut/coneguda, que si, que confesso que la majoria van directament a la galleda d'e-milioescombreries, però mira per on, en aquest hi havia un arxiu de PowerPoint amb un estudi-recopilació de caràtules de "cintes de benzinera", si aquelles cintes de cassette que venien (encara venen???) a les benzineres "epañolas", i la veritat, es que em vaig trencar el pit... D'aquest e-mail va sortir la idea de fer aquest "engendro" de bloc :-)))

Oleeeeeeeeeeeeeeee, per "Los 40 Top Gasolineras" (PPS, 2,5 MB)